Monòleg de sant Isidre
Sant Isidre va viure al segle XII, però no va ser beatificat fins al 1619 i canonitzat al 1622. En contra del que sovint es diu, va ser un sant aclamat per la devoció popular, especialment per part de la pagesia. Això explica que poc després de ser canonitzat apareguessin confraries a les quals obrava com a sant protector i retaules que li eren dedicats.
L’any 1623, Jaume Roig publicava una Relació de les festes que se son fetes en Barcelona en les parrochias de Santa Maria del Mar, y Nostra Señora del Pi, en alabança del gloriós Sant Isidro pages, u la sua santa reliquia, enbiada de la illustre y noble villa de Madrid. En aquesta relació, Roig escriu una frase una mica estranya, que recordava “quant de minyo fets uns pastors anaven tots molt a prop del Sant y alli sembrant gran confitura molta blanca y dura ques la millor bona llavor que aportaven (…)”. Interpretem que el que volia dir Roig era que en la seva joventut es disfressaven de pastors i anaven a algun lloc sagrat dedicat a sant Isidre, on sembraven una confitura que simbolitzava la llavor (font).
Per aquelles dates, concretament al 1620, a Cervera, amb motiu del retrobament del Sant Misteri de la vila, varen desfilar un grup de llauradors amb les seves càrregues de confitura, “(…) que vertia tantas luzes como confites y canelones llevandose tras si los ojos de los mirones, y la bulla, y la gula de los muchachos (…)”. Aquests pagesos estaven “representando su principal oficio que es encomendar a la tierra su semilla pero con la esperança de cobralla”. L’acte consistia a repartir confits pels carrers i places “(…) y sobre los montes de la gente que por una y otra parte les rodeava (…)” (font).
Creiem que ens trobem davant d’un ritual per propiciar les properes collites, un ritual que consistia a repartir confits com si els estiguessin sembrant en un camp de conreu. Aquesta mena de rituals no ha arribat fins als nostres dies, excepte en un cas que té lloc cada any, el diumenge més proper a Sant Isidre, a Cabanes (Empordà) (font).
Fa tres o quatre anys vàrem saber que aquesta festa tenia lloc al petit poble de Cabanes, però no ha estat fins enguany que l’hem poguda viure en primera persona.
Per no reproduir materials publicats en altres llocs, enllacem a continuació alguns documents que fan referència a aquesta festa.
El primer document és una pàgina del llibre de Josep M. Bernils, Cabanes, publicat per Caixa Girona i la Diputació de Girona (feu clic per engrandir):
Un text de Manel Carrera i Escudé explicant la festa.
El bloc de la festa (en construcció), on trobareu la versió de 1960 del text de l’obra.
Vídeos de l’edició del 13 de maig de 2012:http://youtu.be/L4vzcSvi5Nw – http://youtu.be/4zKWgAD37Ms – http://youtu.be/U1t_2canG0Q – http://youtu.be/4b348DGh67g – http://youtu.be/a0HeKfc6irw – http://youtu.be/-GkYiT9avI4 –
Grans i petits collint pinyons
Agrairem qualsevol comentari o informació que pugueu aportar (feu servir els comentaris o el formulari de contacte)
