La Sembra de Pinyons de Cabanes

Monòleg de sant Isidre

Sant Isidre va viure al segle XII, però no va ser beatificat fins al 1619 i canonitzat al 1622. En contra del que sovint es diu, va ser un sant aclamat per la devoció popular, especialment per part de la pagesia. Això explica que poc després de ser canonitzat apareguessin confraries a les quals obrava com a sant protector i retaules que li eren dedicats.
L’any 1623, Jaume Roig publicava una Relació de les festes que se son fetes en Barcelona en les parrochias de Santa Maria del Mar, y Nostra Señora del Pi, en alabança del gloriós Sant Isidro pages, u la sua santa reliquia, enbiada de la illustre y noble villa de Madrid. En aquesta relació, Roig escriu una frase una mica estranya, que recordava “quant de minyo fets uns pastors anaven tots molt a prop del Sant y alli sembrant gran confitura molta blanca y dura ques la millor bona llavor que aportaven (…)”. Interpretem que el que volia dir Roig era que en la seva joventut es disfressaven de pastors i anaven a algun lloc sagrat dedicat a sant Isidre, on sembraven una confitura que simbolitzava la llavor (font).

Per aquelles dates, concretament al 1620, a Cervera, amb motiu del retrobament del Sant Misteri de la vila, varen desfilar un grup de llauradors amb les seves càrregues de confitura, “(…) que vertia tantas luzes como confites y canelones llevandose tras si los ojos de los mirones, y la bulla, y la gula de los muchachos (…)”. Aquests pagesos estaven “representando su principal oficio que es encomendar a la tierra su semilla pero con la esperança de cobralla”. L’acte consistia a repartir confits pels carrers i places “(…) y sobre los montes de la gente que por una y otra parte les rodeava (…)” (font).

Creiem que ens trobem davant d’un ritual per propiciar les properes collites, un ritual que consistia a repartir confits com si els estiguessin sembrant en un camp de conreu. Aquesta mena de rituals no ha arribat fins als nostres dies, excepte en un cas que té lloc cada any, el diumenge més proper a Sant Isidre, a Cabanes (Empordà) (font).

Fa tres o quatre anys vàrem saber que aquesta festa tenia lloc al petit poble de Cabanes, però no ha estat fins enguany que l’hem poguda viure en primera persona.
Per no reproduir materials publicats en altres llocs, enllacem a continuació alguns documents que fan referència a aquesta festa.

El primer document és una pàgina del llibre de Josep M. Bernils, Cabanes, publicat per Caixa Girona i la Diputació de Girona (feu clic per engrandir):

Un text de Manel Carrera i Escudé explicant la festa.

El bloc de la festa (en construcció), on trobareu la versió de 1960 del text de l’obra.

Vídeos de l’edició del 13 de maig de 2012:http://youtu.be/L4vzcSvi5Nwhttp://youtu.be/4zKWgAD37Mshttp://youtu.be/U1t_2canG0Qhttp://youtu.be/4b348DGh67ghttp://youtu.be/a0HeKfc6irwhttp://youtu.be/-GkYiT9avI4

 

Grans i petits collint pinyons

Agrairem qualsevol comentari o informació que pugueu aportar (feu servir els comentaris o el formulari de contacte)

 

Publicat dins de Folklore | Envia un comentari

Mineria al Moianès

Mina Moianès

Una de les boques de mina de Santa Coloma Sasserra

No coneixem ningú que hagi parlat de mineria al Moianès, però segur que algú en algun moment o altre ho ha fet. Amb aquest breu post només volem donar a conèixer tres referències sobre aquest tema que poden ser d’interès per a futures investigacions.

En primer lloc, una referència periodística de l’any 1854. En la seva edició del 24 de maig, el diari vigatà El Montañés feia referència a la possible explotació d’una mina de carbó a Moià (El Montañés, 16, 24 de maig de 1854, p. 125.

L’any següent, un pagès de Matadepera, Francesc Gorina, anotava en el seu dietari que el 23 de setembre de 1855 un cosí germà seu de Granera, amo del Girbau de Dalt, a prop del mas Marfà, al lloc dit Fon Roch, “on se fa una mina en busca de carbó de pedra“, havia tingut un accident. Volent entrar a la mina, l’Isidre Girbau va caure dins d’un pou a l’interior de la mateixa, un pou que feia unes 13 canes de profunditat. L’accident tingué lloc a les 8 del matí però no el pogueren treure’n fins a les 16 hores, després que uns llenyataires sentissin els seus crits d’auxili. En intentar treure’l amb una corda, els va tornar a caure al fons del pou. Finalment el tragueren amb vida, però se suposa que va acabar morint a conseqüència dels traumatismes que havia patit (com a mínim així ho explica el seu cosí). Aquesta informació l’hem extreta del Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904, editat per Joan Comasòlivas i publicat per Curial i Publicacions de l’Abadia de Montserrat (p. 272).

La tercera referència correspon a un conjunt de 4 o 5 boques de mina que s’obren al nord del Bonifet (Santa Coloma Sasserra), just a sota la pista que va de Castellcir a Collsuspina. Les vàrem descobrir gràcies a una pàgina web i a un itinerari amb GPS que hi passa (podeu trobar el track a la mateixa pàgian web. Si voleu només el waypoint d’una de les boques, només ens l’heu de demanar). Si es miren les imatges de satèl·lit del lloc s’observa perfectament la runa que es va extreure d’aquestes mines, que són un testimoni de l’explotació minera al Moianès. Atenció si hi aneu, perquè la situació de les galeries és força precària.

Publicat dins de Moianès | Envia un comentari

Jub de Torrents

Jub de Torrents

Jub de Torrents

Al nord de la masia de Torrents, al costat de la pista i ben visible en les imatges per satèl·lit (41º 43′ 691 – 002º 09′ 599 – 635), es troba un jub per emmagatzemar aglans. Enric Garcia-Pey diu que va ser picat i obert a la roca viva i que servia per guardar els aglans en humit per evitar que es podrissin. La gent de Torrents ens ha explicat que té una profunditat aproximada d’un metre i mig (actualment és ple d’aigua i no s’ha pogut comprovar) i que els aglans es guardaven amb aigua, que es duia expressament fins al jub o s’hi recollia quan plovia. Originàriament era un forat cilíndric obert al mateix nivell del sòl, amb una base lleugerament més petita que la boca superior, però el perill que representava per a animals i persones els va dur a posar-li la tanca que actualment el rodeja. Ningú a la casa l’ha vist en funcionament, però sí els seus besavis. Fa un diàmetre de 3,10 metres.

Ens diuen que a la baga de Torrents, al sud de la masia, hi havia uns grans roures, que era on es recollien els aglans, però que es varen tallar i foren substituïts pels actuals pins rojos. Demanem si saben algun lloc on hi hagi algun altre tipus de jub com aquest i ens parlen de Granera; més a prop no n’hi hauria cap.

A l’entrada del barri de torrents hi ha una llinda de mig punt amb una inscripció que diu Francesc Torrents, 1730. Els actuals estadants de la masia ens diuen que aquesta és la data de construcció de la casa, però el llibre d’Antoni Pladevall sobre Sant Quirze explica que el mas Torrents és documentat en un capbreu de l’Estany de 1370.

Publicat dins de General | Envia un comentari

El jub d’en Quatrecases de Pruit

Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. Edició a cura de Rafel Ginebra. P. 202.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Jub de la Talladella

Jub de la Talladella

Jub de la Talladella

Gràcies al treball d’Enric Garcia-Pey hem  pogut localitzar el jub d’aglans de la Talladella,  localitzat al sud de la masia, a tocar de la basa del Jub (41º 46′ 792 – 002º 09′ 450 – 806). Es tracta d’un dipòsit d’aigua de 4,70 metres de costat, semisoterrat i d’una alçada de 3,20 metres. S’hi accedeix per una obertura situada gairebé a nivell del sostre (sense escales interiors), amb una llinda plana on es troba inscrit la data de 1797.

La coberta està feta amb una volta de canó rebaixada, feta amb pedra del lloc disposada a plec de llibre. Poc metres per sota, com s’aprecia a la fotografia adjunta, hi ha una segona volta, de dimensions més reduïdes, que condueix a una fornícula. Podria tractar-se d’alguna boixa per al desaigüe, però no s’ha pogut comprovar. De fet, aquest aljub va ser reformat l’any 1973 (ho indica una inscripció) i és possible que en aquell moment se separessin les dues estructures.

Segons Garcia-Pey, “l’omplien amb l’aigua de la bassa del Jub que queda al davant, per estovar-hi les glans“.

Publicat dins de Moianès | Etiquetat com a | Envia un comentari